D'ençà que vaig decidir fa més d'un any d'utilitzar un programa seriós per escriure l'informe del meu treball de fi d'estudis, no em canso de TeX i LaTeX. A més de proveir eines de qualitat, aquest programari gaudeix d'un ecosistema molt ric. Fins i tot disposem de programes potents per produir iŀlustracions molt ben integrades a TeX/LaTeX.

Després de Metapost, PSTricks, i altres, l'últim nascut és TikZ, creat pel Pr. Dr. Till Tantau. Podeu consultar-ne el manual oficial, o aquesta petita guia introductòria (en francès), però abans us aconsello que doneu una ullada a aquesta galeria. M'agrada molt la idea de programar el problema de les torres de Hanoi en TeX!

Aquí teniu la foto de la meva realització del que he decidit anomenar l'estereocalendari, que, s'ha de precisar, no és el nom del proper lehendakari, sinó d'un calendari imprès sobre un dodecaedre.

De fet una comunitat prou activa s'ha constituit a l'entorn de TikZ, i podem trobar biblioteques per dibuixar grafs complexos, o, de manera més pragmàtica, diagrames de Gantt.

A mitjan juny, ens vam passejar la meua germana i jo a les ribes de la Massana. És una passejada molt agradable, però també molt curta — per tant adaptada a la meua germana — que està repertoriada a la «guia excursionista transfronterera» de l'Albera al número deu, «la Massana al fil de l'aigua».

Ja hi havia anat l'any passat, i havia intentat pujar fins a la reserva (de la Massana, clar) tot seguint el riu. Sobre tot no ho feu, val millor passar per la torre (de la Massana, rai!) o per l'altre costat des del castell de Valmy o des del Rimbau. A més, aquesta primavera havia plogut moltíssim, i els rius no es podien travessar a gual.

Hi vaig fer tres «descobertes» interessants. Una flor no fa estiu, parlaré més d'entomologia que de botànica.

De bell antuvi, mentre dinàvem, em varen cridar la atenció uns punts argentats que lliscaven en grup amb molta vivacitat a la vora del riu.

A final de maig, feia bon temps, i en vaig aprofitar per a mostrar a la meva família el castell i el poble de Perellós, prop d'Òpol a les Corberes. És el punt més septentrional del país, el límit amb Occitània és a alguns centenars de metres. Potser ho explicaré més endavant en uns articles dedicats, però Occitània em va fascinar quan tenia uns disset anys. No me'n sabia avenir que m'haguéssin amagat fins a la seva existència! De fet, si llegiu un llibre d'història aprovat pel ministeri d'educació francès, veureu que, si bé fan esment dels trobadors, no expliquen quina era la seua llengua, ni que va ser un moviment literari molt ample a bona part d'Europa: era la primera literatura en llengua vulgar!

Em fascina aquest lloc, primer doncs perquè és un tros de Catalunya tan a prop d'Occitània amb un toc òbviament medieval, i també per l'aspecte tan desconcertador de queixal atacat durant anys per una tramuntana implacable, al bell mig d'aquest massís calcari que, malgrat la seua aridesa, crida la atenció des de Perpinyà, degut als jocs de llum canviants que en ressalten els turons rodons, i la blancor gairebé encegadora.

Heu desembarcat al blog (o bloc, vaja!) d'un rossellonès tocat del bolet que us parlarà d'informàtica, de llengües o de botànica com d'altres subjectes. La seva redacció és un pretext per, a més de compartir alguns dels seus interessos, escriure més sovint en català. D'aquesta llengua només en tenia una coneixença passiva fins als quinze anys, i encara avui no el domina tant com el francès, de manera que la llengua emprada —bàsicament el català normatiu amb uns escassos rossellonismes— a vegades us podrà semblar que manqui un xic de consistència, i que la seva traducció en francès sona una mica estranya.

Del francès, parlem-ne: amb coratge que durarà, el vostre aligó tendre traduirà bona part dels articles en francès, perquè el comprenguin els seus amics francòfons. No pensa, però, tenir prou disciplina per donar-ne una traducció exacta: serà inspirada, i a vegades adaptada. Al futur, és possible que tradueixi uns articles d'informàtica en anglès, quan sigui pertinent.