Les ribes de la Massana

A mitjan juny, ens vam passejar la meua germana i jo a les ribes de la Massana. És una passejada molt agradable, però també molt curta — per tant adaptada a la meua germana — que està repertoriada a la «guia excursionista transfronterera» de l'Albera¹ al número deu, «la Massana al fil de l'aigua».

Ja hi havia anat l'any passat, i havia intentat pujar fins a la reserva (de la Massana, clar) tot seguint el riu. Sobre tot no ho feu, val millor passar per la torre (de la Massana, rai!) o per l'altre costat des del castell de Valmy o des del Rimbau. A més, aquesta primavera havia plogut moltíssim, i els rius no es podien travessar a gual.

Hi vaig fer tres «descobertes» interessants. Una flor no fa estiu, parlaré més d'entomologia que de botànica.

De bell antuvi, mentre dinàvem, em varen cridar la atenció uns punts argentats que lliscaven en grup amb molta vivacitat a la vora del riu. Per cert eren insectes, però eren molt difícils d'observar, i per tant vam engiponar una trampa amb una botella tallada pel mig, i prendre unes fotos, de mala qualitat ja que era amb un telèfon, i també vídeos, que mostren la seua rapidesa (vegeu la fitxa d'observació: cliqueu la imatge corresponent a baix). Realment eren molt divertits d'observar; tot primer em semblava que eren fauna extraterrestre que s'havien escapat d'un episodi de Stargate. Aquesta imatge de la Viquipèdia anglesa és la que més s'acosta a la percepció que en vaig tenir (l'aigua de la Massana és molt més neta, però).

Segons sembla se'n diu Gyrinus, girínid en català; no pretenc determinar l'espècie però sembla que el més comú sigui G. natator. Cacen altres insectes, són capaços de volar, i com acabo de dir-ho són nedadors exceŀlents, que es queden en grup i es passen el temps descrivint corbes. A més a més, tenen una particularitat biològica molt interessant, ja que cada ull és desdoblat, una «meitat» sota l'aigua i l'altra per damunt, per això són tan difícils d'agafar!

Al punt més extrem de la passejada vaig trobar uns Serapias lingua al darrere d'una pedra. És un clàssic, que va ser repertoriat a molts llocs a la plana del Rosselló², però sempre és agradable d'observar. No sé si és perquè les orquídees m'interessen molt o si realment tenen unes característiques objectivament diferents de la resta de les espècies vegetals, però sempre em salten als ulls i les noto de seguit.

Finalment, a uns centenars de metres del cotxe, vam fotografiar una eruga prou grossa de color taronja. Penso que es tracta d'Hyles euphorbiæ, en català deu ser l'esfinx de l'eufòrbia. Els colors deuen variar molt com es veu en aquestes imatges, aquesta pàgina de l'Acadèmia de Lió i aquestes pàgines en alemany. En tot cas, pertany a la família dels Sphingidæ, tal com ho demostra la «banya» que té a l'últim segment.

La pròxima vegada m'aniré fins a la reserva. Ah perquè sí, al termini municipal d'Argelers tenen una reserva natural però ningú en parla, diuen per protegir-la ³, o potser per mandra.