Heus aquí els documents que vaig compondre durant el meu treball de fi d'estudis (TFE) a AFSOL, presentat a l'Escola Central de Lió el 19 de maig del 2009. Baixeu aquest fitxer per consultació a la pantalla. També podeu baixar la presentació del TFE i una altra presentació que vaig fer sobre SSL a AFSOL durant aquestes pràctiques, i les fonts LaTeX de tots aquest documents1: vegeu a sota. Aquí teniu el resum d'aquest treball (la resta de l'informe és en francès):
El treball de fi d'estudis (TFE) presentat es va realitzar a la societat AFSOL, ubicada a Perpinyà. Aquesta ofereix aplicacions de monètica, o sigui de gestió de les transaccions financeres electròniques, als bancs i alguns organismes privatius, principalment francesos.
Es tractava primer d'implementar, dins de la biblioteca de xarxa de les aplicacions d'AFSOL, la RFC 1086, que descriu un protocol de conversió entre xarxes X.25 i TCP/IP. De fet, el protocol X.25, tot i que encara llargament utilitzat a l'estat francès per a aplicacions financeres, és obsolescent, d'aquí el seu reemplaçament progressiu. Si bé aquesta fase es va dur a terme, va topar amb dificultats lligades a «dades de crida», transportades pel paquet de soŀlicitud d'obertura de sessió X.25, que impedeixen l'ús del protocol bancari CB2A abans de la seva versió 1.2.
D'altra banda s'havia de considerar el pas al format XML dels arxius de transaccions financeres, que fins ara posseïen una estructura fixa i seqüencial. Així es prepara l'arribada del protocol EPAS, encara no publicat, que es deriva de la norma ISO 20022 i té per objectiu la interoperabilitat dels protocols bancaris a nivell europeu. S'ha pogut establir una bona base que permet la conversió dels antics arxius, i que queda compatible amb aquestes parts de les aplicacions d'AFSOL que encara no tindrien en compte el format XML.
Nogensmenys, com que va quedar clar durant la fase d'estudi de la RFC 1086 que calia protegir les dades que des d'ara circularien per xarxes TCP/IP públiques, va aparèixer al llarg del TFE una tercera part, que va consistir en l'estudi de la capa criptogràfica SSL, les primeres proves de comunicació xifrada amb un terminal de punt de venda, a més d'un panorama del material i del programari criptogràfics que haurien de formar part de la infraestructura futura.
Les fins dels capítols 1 i 4 i de la bibliografia són mal tallades d'ençà que el document va ser recompilat amb TeXLive 2009; pel document original havia utilitzat una vella distribució TeTeX que no respectava alguns punts de tipografia francesa (opció frenchb de babel). ↩
