novembre 2010

Correllengua 2010

Avui hem celebrat l'acte de cloenda del Correllengua. Enguany, fa 351 anys que va ser firmat el tractat dels Pirineus. Arribat a la plaça de Catalunya, d'on havia de sortir la manifestació, vaig notar que hi havia menys gent que de costum: aparentment, segons em van explicar, van avisar a la gent que havia de viatjar des de lluny que no vinguessin, per temor d'eventuals bloqueigs a l'entrada de la ciutat a causa de la reforma de les pensions. Em varen encolomar un d'aquests rètols que duien la inscripció «X pel català», amb X ∈ {pobles de Catalunya Nord}. A mi em va tocar Bula d'Amunt, que és aquest poble de les Aspres al peu del priorat de Serrabona que té una minúscula però remarcable església romànica.

Vaig tenir temps per saludar unes coneixences, i donar una ullada a uns productes derivats, tals com aquelles samarretes i adhesius que duen el lema «utilitza la llengua» que fa anys que té molt d'èxit al nostre país. Després de vint o trenta minuts ens vam posar en marxa. Vam passar per l'avinguda Clémenceau i per davant de la prefectura, pujar pel carrer de la Fusteria, i baixar des del carrer de l'Argenteria fins al Castellet, tot cantant pel camí el tradicional:

Categories

Font Estramar

Font Estramar és el nom d'una ressurgència càrstica a l'extrem nord del país, després de Salses, a la vora de l'estany, a uns centenars de metres de la Porta dels Països catalans, i uns quilòmetres de Fitó a l'Aude. Avui dia es troba molt a prop de l'autopista, però hi podem accedir per la D900 per un túnel que passa per sota.

En vaig descobrir l'existència gràcies a l'últim llibre de l'hidrogeòleg Henri Salvayre. De fet, és la curiositat hidrogeològica més important de Catalunya Nord, tot i que com molta gent feia anys que hi passava a 130 a l'hora sense sospitar-ho.

És una cavitat, avui inundada, que es va formar durant el Messinià, és a dir entre 7,2 i 5,3 milions d'anys, quan el nivell de la mar Mediterrània era molt més baix—fins al punt que va ser quasi totalment assecada. Els submarinistes van cartografiar-ne 2750 m; la majoria de la xarxa es troba entre 20 i 50 m, però a la part nord l'equip de Cyrille Brandt va baixar fins a 160 m sota el mar. Se suposa que aquesta galeria podria endinsar-se fins a 300 m. Sembla ser prou coneguda dins el món de l'espeleologia subaquàtica; doneu una ullada a aquest vídeo d'una immersió a Font Estramar, vegeu també aquesta pàgina dedicada al siti.