Afegeix un nou comentari

Font Estramar és el nom d'una ressurgència càrstica a l'extrem nord del país, després de Salses, a la vora de l'estany, a uns centenars de metres de la Porta dels Països catalans, i uns quilòmetres de Fitó a l'Aude. Avui dia es troba molt a prop de l'autopista, però hi podem accedir per la D900 per un túnel que passa per sota.

En vaig descobrir l'existència gràcies a l'últim llibre de l'hidrogeòleg Henri Salvayre¹. De fet, és la curiositat hidrogeològica més important de Catalunya Nord, tot i que com molta gent feia anys que hi passava a 130 a l'hora sense sospitar-ho.

És una cavitat, avui inundada, que es va formar durant el Messinià, és a dir entre 7,2 i 5,3 milions d'anys, quan el nivell de la mar Mediterrània era molt més baix—fins al punt que va ser quasi totalment assecada. Els submarinistes van cartografiar-ne 2750 m; la majoria de la xarxa es troba entre 20 i 50 m, però a la part nord l'equip de Cyrille Brandt va baixar fins a 160 m sota el mar. Se suposa que aquesta galeria podria endinsar-se fins a 300 m. Sembla ser prou coneguda dins el món de l'espeleologia subaquàtica; doneu una ullada a aquest vídeo d'una immersió a Font Estramar, vegeu també aquesta pàgina dedicada al siti.

Aquest sistema càrstic desemboca també a Font Dama, un xic més al sud, sota la sanya d'Òpol². Aquesta ressurgència és més discreta, no vaig ser capaç de localitzar-la al terreny, a més la majoria de la sanya és ocupada per proprietats privades. Quan el carst és massa ple, es poden observar ressurgències temporàries a Cases de Pena, més a l'oest, a la vora de l'Aglí. És alimentat principalment per pèrdues de l'Aglí i del Verdoble, i també pel llac temporari que es forma més a dalt a Òpol, i que es perd literalment dins forats anomenat «barrancs». El carst constitueix una reserva inesperada per pobles com Cases de Pena i Òpol, i demostra la singularitat del Rosselló pel que fa a la situació hídrica. Tot i que hi hagi un dèficit fins a 700 m d'altura (és a dir que l'evaporació predomina sobre les precipitacions), gaudim d'un règim «fluvial» excepcional gràcies a la muntanya, i sobretot de formacions geològiques favorables, tal com el carst inundat a aquesta zona de les Corberes, i els mantells lliures i captius a la resta del Rosselló.

Curiosament, quan vaig tastar l'aigua, vaig trobar-la una mica salada, potser una contaminació de l'estany durant les darreres pluges³? A les fotos podeu observar la bassa de la font, que correspon a una antiga entrada de la cova que es va esfondrar. És difícil estimar-ne la profunditat des de la vora, i lògicament tampoc es nota a la imatge. La presència de la font contrasta amb el paisatge de les Corberes, globalment àrides, i amb això és prou important: té un cabal d'estiatge de 2,5 m³/s. L'aigua alimenta una piscicultura de l'altra banda de l'autopista, més a prop de l'estany.