Font Estramar és el nom d'una ressurgència càrstica a l'extrem nord del país, després de Salses, a la vora de l'estany, a uns centenars de metres de la Porta dels Països catalans, i uns quilòmetres de Fitó a l'Aude. Avui dia es troba molt a prop de l'autopista, però hi podem accedir per la D900 per un túnel que passa per sota.
En vaig descobrir l'existència gràcies a l'últim llibre de l'hidrogeòleg Henri Salvayre. De fet, és la curiositat hidrogeològica més important de Catalunya Nord, tot i que com molta gent feia anys que hi passava a 130 a l'hora sense sospitar-ho.
És una cavitat, avui inundada, que es va formar durant el Messinià, és a dir entre 7,2 i 5,3 milions d'anys, quan el nivell de la mar Mediterrània era molt més baix—fins al punt que va ser quasi totalment assecada. Els submarinistes van cartografiar-ne 2750 m; la majoria de la xarxa es troba entre 20 i 50 m, però a la part nord l'equip de Cyrille Brandt va baixar fins a 160 m sota el mar. Se suposa que aquesta galeria podria endinsar-se fins a 300 m. Sembla ser prou coneguda dins el món de l'espeleologia subaquàtica; doneu una ullada a aquest vídeo d'una immersió a Font Estramar, vegeu també aquesta pàgina dedicada al siti.
