Avui hem celebrat l'acte de cloenda del Correllengua. Enguany, fa 351 anys que va ser firmat el tractat dels Pirineus. Arribat a la plaça de Catalunya, d'on havia de sortir la manifestació, vaig notar que hi havia menys gent que de costum: aparentment, segons em van explicar, van avisar a la gent que havia de viatjar des de lluny que no vinguessin, per temor d'eventuals bloqueigs a l'entrada de la ciutat a causa de la reforma de les pensions. Em varen encolomar un d'aquests rètols que duien la inscripció «X pel català», amb X ∈ {pobles de Catalunya Nord}. A mi em va tocar Bula d'Amunt, que és aquest poble de les Aspres al peu del priorat de Serrabona que té una minúscula però remarcable església romànica.
Vaig tenir temps per saludar unes coneixences, i donar una ullada a uns productes derivats, tals com aquelles samarretes i adhesius que duen el lema «utilitza la llengua» que fa anys que té molt d'èxit al nostre país. Després de vint o trenta minuts ens vam posar en marxa. Vam passar per l'avinguda Clémenceau i per davant de la prefectura, pujar pel carrer de la Fusteria, i baixar des del carrer de l'Argenteria fins al Castellet, tot cantant pel camí el tradicional:
No volem ser una regió de França, no volem ser un país ocupat. Volem volem volem, volem independència, volem volem volem, volem la llibertat.
o encara:
Ni França, ni Espanya, Països Catalans! (bis)
i de tant en tant escandint:
In, in-de, in-de-pen-den-ci-a! In, in-de, in-de-pen-den-ci-a!
Desgraciadament, els correfocs ja són prohibits per una directiva europea que regretem amargament, però encara tenim els castellers, en aquest cas la colla de Bao, a la foto els veieu al davant de la prefectura, l'enxaneta tot just acaba de pujar (excuseu la qualitat mediocre, només tenia el meu telèfon i ja començava a faltar la llum).
Una any més hem demostrat la nostra voluntat de no deixar morir la llengua i la cultura, d'una manera que potser sembla inhabitual a la gent de Perpinyà, però que almenys no queda desapercebuda. Per unes hores conversem en català el més naturalment del món. Tant de bo ho esdevingui de debò.
