Avalanche de courriels en ce matin du 1er octobre 2015. La télévision française a osé couvrir, rapportent certains organisations nord-catalanes, le lendemain des élections du 27 septembre, le cas catalan et le processus d'indépendance. L'émission de France 5 « C dans l'air » titre « Risque catalan et contagion indépendantiste » ; ils n'en fallait pas plus pour que l'on dénonce une émission caricaturale, bourrée de clichés, qui a choqué profondément des milliers de Catalans, et qui serait pure « désinformation ». Il faudrait « exiger » réparation immédiatement. Et ce, en signant une pétition électronique, outil ultime, on le sait, pour obtenir plus de justice.
Je viens de la regarder. En entier. Et vous savez quoi ? Tout Catalan de Perpignan, et aussi électeur de Junts pel Sí que je sois, je ne suis pas « profondément choqué ». Et j'invite les organisations concernées à prendre plus de distance.
Nous avons perdu de vue l'information la plus importante : nous avons internationalisé le débat. Je répète : nous avons internationalisé le débat. Voilà qui est déjà en soi une victoire plus qu'appréciable.
Le processus que nous avons mis en route ne se fera pas en deux jours, et pourvu que, pour mettre en place ce que les citoyens de Catalogne voudront construire, nous puissions nous abstenir de ce genre de réactions épidermiques. Il est temps de faire de la vraie politique.
Il est évident que cette émission représente une vision assez partiale et jacobiniste du problème, mais cela ne devrait pas nous surprendre, non ? Pensez-vous réellement qu'un état qui se veut monolithique, et qui ne parvient même pas à ratifier un texte aussi peu révolutionnaire que la charte des langues minoritaires, sera capable de comprendre avec précision, et avec toutes les nuances, ce que nous vivons en Catalogne ?
Du reste, il est toujours bon de prendre la mesure d'opinions qui diffèrent de la nôtre afin d'affiner notre compréhension de la situation que nous sommes en train de vivre, et peut-être, sur certains points, nous remettre en question.
De plus, l'émission traite également de problèmes intéressants, qui peuvent alimenter notre propre réflexion. Il est très intéressant de constater, par exemple, que le débat ne se focalise pas uniquement sur le cas catalan, mais qu'il aborde également (mécaniquement, j'ose dire) l'Union Européenne, et son influence sur les états qui la composent, et qui pourraient la composer ultérieurement.
Bien sûr que nous pouvons inciter nos médias à nous fournir une « information plus contradictoire ». Mais s'il vous plaît, soyons ambassadeurs de notre propre cause, faisons preuve de jugement et de responsabilité.
No entenc gaire aquesta
No entenc gaire aquesta reacció!
Sí que entenc que (part positiva) és el resultat de la desitjable internacionalització que em aconseguit en gran part., Però que això significa que hem d ecallar respecte a certs atacs di sobretot mentides i insults... DE CAP MANERA!
Callar i no demanar (exigir que per cert encara és millor) de poder respondre a una emissió francesa, molt coneguda i escoltada sobretot (però no en exclusiva) per gent politica o intellectual? i el problema no és del tot en el títol!
Com pots escriure que 'amb el titol ja nreaccionen' (com si fos això, i pretende que has vist tota l'emissió i llegit tot el comunicat? És molt més greu que això i repetidament, amb arguments diversos, falços o mentiders fins a ser titllats (els indpeendentistesà) de tenir un fos 'racista' i no cal pôder r'espondre? Una emissió o torno a precisar pels que no l'ha vista, sensqe cap tertuliant defensant l'indpeenndentista. i no l'hem de denunciar contundentnment?
* NO et conec; matisó: vull dir que no sé qui està darrera d'aquest bloc (tampoc he cercat ni m'interessa, no és cosa personal sinò d'arguments) sí que potser ens coneixem: ets exactament el reflex dels nord-catalans massa gentils amables (fins a ser burros) que des der mesos, anys, desenes d'anys, segles han per(més arribar on en sem ESPECIALMENT a Catalunya Nord.
Lectors:Teniu un dubte sobre els resultats d'aquesta manera de pensar i reaccionar que aquí es preconitza? Que no heu visitat mai Catalunya Nord? veniu mireu i escolteu els resultats marevellosos que han obtingut, anys passant, amb aquest mesellisme continu... i veureu el que esdevindrà la CAC (Comuinitat Autònoma de...), mesos passat si hi predomina aquesta manera de pensar / reaccionar.
* Esquematitzant i deixant-ho clar ('amic nord-català' i 'votant de junts pel sí' e qui vocat (no de vot, de manera de ser i fer aquí):
Adèu Georges v. o seguidors que representeu, o seu senzillament afins, o seguidors d'un partit 'català' a Catalunya Nord: exactament aixó penseu i apliqueu (fins i tot per la llengua en les vostres intervencions públiques... i escrits públics (per cert 100M% en francès):
Veieu i el resultats de tots punts de vistes: fins als electorals i gestionaris -del pocs elegits- vostres, i fins i tot per la llengua comuna nostra: la Catalana que NO gràcies a vostès (ja que NO la prioritzeu de cap manera) està encara un poc viva (Arrels escola i Ràdio, Vilaweb diari, associacions diverses 'aire nou i un llarg etc..., LA Llibreria, EL(s) Casal (s)... Collectiu de professors de Català i moltes altres associacions)
* I ho heu de teniu ho clar, i evident, no mentiu:
NO se us critica sobretot segons les vostres teories i adiccions polítiques, sinò basant-se iu veient les vostres pràctiques (desenes o centenars d'anys) i els seus restultats. Qui no vol veure és o cec o mal informat o voluntàriament (internet existeix) inculta. Bon vent i barca nova! Uns seu irrecuperables (altres no, segur, no tothom pot aguantar continuar així indefinidament)
Teo; membre de CAP partit però sí fundador de l'ANC i nascut i SOBRETOT vivint i a CN)
no estic gens ni mica
no estic gens ni mica d'acord amb la reacció del tal Felip que trobo aberrant i profundament xocant ; suposo que és un provocador que ha escit això precisament per fer-nos reaccionar. Jo he firmat una petició que m'ha semblat excel·lent d'un tal Soler de Banyuls, espero que l'heu firmada.
En qualsevol país colonitzat hi ha dues menes de gent: els qui denuncien, es revolten, no acaten el cap i prenen el risc de desagradar als colonitzadors, doncs els coratjosos i ....els altres, els qui troben sempre excuses als dominadors, els qui volen quedar bé, els qui s'acontenten d'engrunes i fins i tot poden arrribar a justificar els mites imposats,la llengua imposada, les mentides, les recuperacions, les falsificacions impudències més vergonyoses. No s'adonen que fan un tripijoc per a mi contraproduent : afalagar l'enemic i perdre els companys de lluita. Per guanyar què i per convèncer qui?No convencerem els temorosos amb el temor només amb la fermesa, l'exemple, la contundència, el coratge;
Millor fer complices als
Millor fer complices als francesos ara vers les justes demandes catalanes front al Règim post-franquiste espanyol. Una democràcia en forma de maquillatje, que amb el boom immobiliari ha donat aparença de prosperitat econòmica on tothom mirava a una altra banda i anava fent. Ara el maquillatje se li cau sota la pluja catalana.
I penseu que amb un Estat català al sud, arribarà l'hora de fer demandes fermes i formals sobre els drets dels nostres compatriotes que van quedar sota domini francés amb el Tractat dels Pirineus.
Ser astuts arreu és important. País Valencià, Ses Illes... Però a la Catalunya nord cal ser-ho encara més. En Felip no diu res per mal. N'estic segur.
Salut a tothom !
M'agrada els debats sense
M'agrada els debats sense insults, com aquest. Em diuen que la meua resposta és massa llarga donc aquí una més curta
Però escriure '...ils n'en fallait pas plus pour que l'on dénonce une émission caricaturale, bourrée de clichés, qui a choqué profondément des milliers de Catalans, et qui serait pure « désinformation ». Il faudrait « exiger » réparation immédiatement.' és dificil d'entendre i de païr
1 és MOLT bo que sinyternacionalitzi el debat... de manera general, però mai ho han criticat els independentistes d'allà ni d'aquí... però
2 però si aquesta internacionalització només (o molt MOLT majotitàriament) és per fer millor conèixer els arguments contraris; i no ni ha cap independentista per defensar els nostres plantejaments és pot dir que és democràtic? 14s pot dir que és un debvat 'normal' o 'positiu'?
No és pôt ceiticar i demanar / exigir una mena de dret de resposta en una altre dia en la mateixa emissió amb un real debat (si hi han 4 o 5 intervinents, com a mí nim 2 o 3 a favor .... 1 de l'ANC + 1 d'un partit independentista per exemple. EL qsue sé i estic segur és que L'ANC Catalunya nord (on molts, quasi tots, parlem un molt bon francès quan és NECESSARI) no va ser sollicitada
No sem en democràcia i les eines informatives no HAN DE permetre la diversitat d'opinió sense haver de 'demanar' el que hauria de ser automàtic?
* NO era un debat, era propaganda en sentit únic, o quasi, i doncs era del tot legítim demanar o millor dit exigir (perquè no s'ho hauria de demanar, hauria de ser automàtic, el que s'ha exigit.
Per cert el puc reescoltar tant com vull (el tinc a l'ordi) i vostès?
* Aquest escrit ho firmo (Teo) un periodista nord-català; independent (de partits), DIARI, voluntari i 'freelance' des de fa 17 anys enrere
Teo, no entenc per què cites
Teo, no entenc per què cites la versió francesa, potser no t'has fixat que només és una traducció de la versió catalana. (Segur que tens el navegador en català? És molt estrany que t'hagi redirigit cap a la versió francesa.)
Provaré de donar-vos una
Provaré de donar-vos una resposta d'aquí uns dies. No he tingut molt de temps últimament.
Teo: em sorprèn molt que
Teo: em sorprèn molt que hagis decidit d'atacar aquest article sense entendre'n el fons, i de fet, em sap greu, segueixes legitimant-lo. Mai de la vida he declarat que aquesta emissió (que sí que he vist sencera), era un model d'objectivitat i que tot el que hi diuen era acceptable, però sí que he dit :
No he insultat ningú; fins i tot quan escric «L'emissió [...] titula «Risque catalan et contagion indépendantiste»; no en calia més perquè denunciessin [...]»: t'ha escapat l'aspecte retòric, que, com les següents frases, expressa el meu desacord amb els mètodes emprats.
Perquè m'entengueu millor, el que sí que m'ha xocat, és el contrast entre la determinació, la iŀlusió i la paciència de la gent fins aquesta votació del 27 de setembre, i la precipitació, la importància donada a aquesta emissió, i la resposta enrabiada que va ser-hi donada, com si fóssim massa febles per demanar dret de rèplica d'una altra manera.
No accepto que em descriguis com «massa gentil i amable», entre altres qualificatius (m'agrada pensar que «irrecuperable» no m'estava dirigit), ni que deixis creure que només gent com tu siguin capaços de defensar Catalunya Nord. No veig quin espai quedaria per la diversitat d'opinió. De fet, vaig escriure aquest article després de realitzar que institucions que en teoria em representen com a català del nord difonien un missatge tan allunyat de la meua manera d'entendre la situació — és possible que no sigui l'únic.
M'és molt desagradable veure que tornem, després de tants anys, repetir uns errors constatats per la Júlia Taurinyà dins el seu llibre Les organitzacions de reivindicació catalana a Catalunya Nord 1960-1981. Seríem fatalment condemnats a fragmentar-nos i a desconsiderar visions diferents, tot i que, en el fons, defensem projectes molt semblants?
Daniela: no sóc «un provocador que ha escit (sic) això precisament per fer-[vos] reaccionar». Sóc un antic alumne teu, que simplement té una opinió diferent i no adhereix a la reacció que va haver-hi contra aquesta emissió. No penso que hi hagi d'una banda «la fermesa, l'exemple, la contundència», i de l'altra «els colonitzats»; em sembla que Catalunya Nord mereix millor que aquest raonament binari...