Teo: em sorprèn molt que hagis decidit d'atacar aquest article sense entendre'n el fons, i de fet, em sap greu, segueixes legitimant-lo. Mai de la vida he declarat que aquesta emissió (que sí que he vist sencera), era un model d'objectivitat i que tot el que hi diuen era acceptable, però sí que he dit :
- que no ens ha de sorprendre coneixent de molt prop les derives del jacobinisme,
- i sobre tot que no estava d'acord amb el to revengista i la manera precipitada i epidèrmica d'actuar.
No he insultat ningú; fins i tot quan escric «L'emissió [...] titula «Risque catalan et contagion indépendantiste»; no en calia més perquè denunciessin [...]»: t'ha escapat l'aspecte retòric, que, com les següents frases, expressa el meu desacord amb els mètodes emprats.
Perquè m'entengueu millor, el que sí que m'ha xocat, és el contrast entre la determinació, la iŀlusió i la paciència de la gent fins aquesta votació del 27 de setembre, i la precipitació, la importància donada a aquesta emissió, i la resposta enrabiada que va ser-hi donada, com si fóssim massa febles per demanar dret de rèplica d'una altra manera.
No accepto que em descriguis com «massa gentil i amable», entre altres qualificatius (m'agrada pensar que «irrecuperable» no m'estava dirigit), ni que deixis creure que només gent com tu siguin capaços de defensar Catalunya Nord. No veig quin espai quedaria per la diversitat d'opinió. De fet, vaig escriure aquest article després de realitzar que institucions que en teoria em representen com a català del nord difonien un missatge tan allunyat de la meua manera d'entendre la situació — és possible que no sigui l'únic.
M'és molt desagradable veure que tornem, després de tants anys, repetir uns errors constatats per la Júlia Taurinyà dins el seu llibre Les organitzacions de reivindicació catalana a Catalunya Nord 1960-1981. Seríem fatalment condemnats a fragmentar-nos i a desconsiderar visions diferents, tot i que, en el fons, defensem projectes molt semblants?
Daniela: no sóc «un provocador que ha escit (sic) això precisament per fer-[vos] reaccionar». Sóc un antic alumne teu, que simplement té una opinió diferent i no adhereix a la reacció que va haver-hi contra aquesta emissió. No penso que hi hagi d'una banda «la fermesa, l'exemple, la contundència», i de l'altra «els colonitzats»; em sembla que Catalunya Nord mereix millor que aquest raonament binari...
