Lucidesa

Cos

Allau de correu electrònic aquest matí 1 d'octubre del 2015. La televisió francesa ha gosat cobrir, reporten unes organitzacions nord-catalanes, l'endemà de les eleccions del 27-S, el cas català i el procés d'independència. L'emissió de France 5 «C dans l'air» titula «Risque catalan et contagion indépendantiste»; no en calia més perquè denunciessin una emissió caricatural, farcida de clixés, que ha xocat profundament milers de catalans, i que seria pura «desinformació». Caldria «exigir» reparació immediatament. I això, firmant una petició electrònica, eina última, ben se sap, per aconseguir més justícia.

Acabo de mirar-la. Sencera. I sabeu què? Tot català de Perpinyà, i també elector de Junts pel Sí que sigui, no estic «profundament xocat». I convido les organitzacions concernides a tenir més perspectiva.

Ens ha escapat la informació principal: hem internacionalitzat el debat. Ho torno a repetir: hem internacionalitzat el debat. I això ja és una victòria més que apreciable.

El procés que hem engegat no es farà en dos dies, i per concretar allò que vulguin construir els ciutadans de Catalunya, tant de bo ens poguéssim abstenir d'aquesta mena de reaccions epidèrmiques. Ara ens toca fer política de debò.

És evident que aquesta emissió representa una visió bastant parcial i jacobinista del problema, però això no ens hauria de sorprendre, oi? O penseu que un estat que es vol monolític, i que ni aconsegueix ratificar un text tan poc revolucionari com la carta de les llengües minoritàries, serà capaç d'entendre amb precisió i amb tots els matisos, el que vivim a Catalunya?

D'altra banda, sempre és bo prendre la mesura d'opinions que discrepen de la nostra per afinar la nostra comprensió de la situació que estem vivint, i potser, sobre uns punts, reconsiderar els nostres plantejaments.

A més, l'emissió també tracta d'uns problemes interessants, que poden alimentar la nostra pròpia reflexió. És força interessant constatar, a tall d'exemple, que el debat no se centra només en el cas català, sinó que també (m'atreveixo a dir mecànicament) aborda la Unió Europea, i la seua influència sobre els estats que la componen, i que possiblement la compondran més endavant.

Sí que podem incitar els nostres mitjans a proveir-nos «informació més contrastada». Però sisplau, siguem ambaixadors de la nostra pròpia causa, fem-ho amb seny i responsabilitat.

Comentaris

No entenc gaire aquesta reacció!
Sí que entenc que (part positiva) és el resultat de la desitjable internacionalització que em aconseguit en gran part., Però que això significa que hem d ecallar respecte a certs atacs di sobretot mentides i insults... DE CAP MANERA!

Callar i no demanar (exigir que per cert encara és millor) de poder respondre a una emissió francesa, molt coneguda i escoltada sobretot (però no en exclusiva) per gent politica o intellectual? i el problema no és del tot en el títol!

Com pots escriure que 'amb el titol ja nreaccionen' (com si fos això, i pretende que has vist tota l'emissió i llegit tot el comunicat? És molt més greu que això i repetidament, amb arguments diversos, falços o mentiders fins a ser titllats (els indpeendentistesà) de tenir un fos 'racista' i no cal pôder r'espondre? Una emissió o torno a precisar pels que no l'ha vista, sensqe cap tertuliant defensant l'indpeenndentista. i no l'hem de denunciar contundentnment?

* NO et conec; matisó: vull dir que no sé qui està darrera d'aquest bloc (tampoc he cercat ni m'interessa, no és cosa personal sinò d'arguments) sí que potser ens coneixem: ets exactament el reflex dels nord-catalans massa gentils amables (fins a ser burros) que des der mesos, anys, desenes d'anys, segles han per(més arribar on en sem ESPECIALMENT a Catalunya Nord.
Lectors:Teniu un dubte sobre els resultats d'aquesta manera de pensar i reaccionar que aquí es preconitza? Que no heu visitat mai Catalunya Nord? veniu mireu i escolteu els resultats marevellosos que han obtingut, anys passant, amb aquest mesellisme continu... i veureu el que esdevindrà la CAC (Comuinitat Autònoma de...), mesos passat si hi predomina aquesta manera de pensar / reaccionar.

* Esquematitzant i deixant-ho clar ('amic nord-català' i 'votant de junts pel sí' e qui vocat (no de vot, de manera de ser i fer aquí):
Adèu Georges v. o seguidors que representeu, o seu senzillament afins, o seguidors d'un partit 'català' a Catalunya Nord: exactament aixó penseu i apliqueu (fins i tot per la llengua en les vostres intervencions públiques... i escrits públics (per cert 100M% en francès):
Veieu i el resultats de tots punts de vistes: fins als electorals i gestionaris -del pocs elegits- vostres, i fins i tot per la llengua comuna nostra: la Catalana que NO gràcies a vostès (ja que NO la prioritzeu de cap manera) està encara un poc viva (Arrels escola i Ràdio, Vilaweb diari, associacions diverses 'aire nou i un llarg etc..., LA Llibreria, EL(s) Casal (s)... Collectiu de professors de Català i moltes altres associacions)
* I ho heu de teniu ho clar, i evident, no mentiu:
NO se us critica sobretot segons les vostres teories i adiccions polítiques, sinò basant-se iu veient les vostres pràctiques (desenes o centenars d'anys) i els seus restultats. Qui no vol veure és o cec o mal informat o voluntàriament (internet existeix) inculta. Bon vent i barca nova! Uns seu irrecuperables (altres no, segur, no tothom pot aguantar continuar així indefinidament)

Teo; membre de CAP partit però sí fundador de l'ANC i nascut i SOBRETOT vivint i a CN)

Enllaç permanent

no  estic  gens ni mica  d'acord amb la  reacció  del tal  Felip que  trobo aberrant i   profundament  xocant ; suposo que és un provocador que ha escit això precisament per fer-nos reaccionar. Jo he firmat  una petició que m'ha semblat excel·lent d'un tal Soler de Banyuls, espero que l'heu firmada.

En  qualsevol país colonitzat hi ha  dues menes de gent:  els qui denuncien, es revolten, no acaten el cap i prenen el risc de desagradar als colonitzadors,  doncs els coratjosos  i ....els altres, els qui  troben sempre excuses als dominadors, els qui volen quedar bé, els qui s'acontenten d'engrunes i fins i tot poden arrribar a justificar els mites  imposats,la llengua imposada,  les mentides, les recuperacions,  les falsificacions impudències  més vergonyoses. No s'adonen que fan un tripijoc per a mi  contraproduent : afalagar l'enemic i perdre els  companys de lluita. Per guanyar què i per convèncer qui?No convencerem els temorosos amb el temor només amb la fermesa, l'exemple, la contundència, el coratge;

Millor fer complices als francesos ara vers les justes demandes catalanes front al Règim post-franquiste espanyol. Una democràcia en forma de maquillatje, que amb el boom immobiliari ha donat aparença de prosperitat econòmica on tothom mirava a una altra banda i anava fent. Ara el maquillatje se li cau sota la pluja catalana.

I penseu que amb un Estat català al sud, arribarà l'hora de fer demandes fermes i formals sobre els drets dels nostres compatriotes que van quedar sota domini francés amb el Tractat dels Pirineus.

Ser astuts arreu és important. País Valencià, Ses Illes... Però a la Catalunya nord cal ser-ho encara més. En Felip no diu res per mal. N'estic segur.

Salut a tothom !

M'agrada els debats sense insults, com aquest. Em diuen que la meua resposta és massa llarga donc aquí una més curta

Però escriure '...ils n'en fallait pas plus pour que l'on dénonce une émission caricaturale, bourrée de clichés, qui a choqué profondément des milliers de Catalans, et qui serait pure « désinformation ». Il faudrait « exiger » réparation immédiatement.' és dificil d'entendre i de païr

1 és MOLT bo que sinyternacionalitzi el debat... de manera general, però mai ho han criticat els independentistes d'allà ni d'aquí... però

2 però si aquesta internacionalització només (o molt MOLT majotitàriament) és per fer millor conèixer els arguments contraris; i no ni ha cap independentista per defensar els nostres plantejaments és pot dir que és democràtic? 14s pot dir que és un debvat 'normal' o 'positiu'?
No és pôt ceiticar i demanar / exigir una mena de dret de resposta en una altre dia en la mateixa emissió amb un real debat (si hi han 4 o 5 intervinents, com a mí nim 2 o 3 a favor .... 1 de l'ANC + 1 d'un partit independentista per exemple. EL qsue sé i estic segur és que L'ANC Catalunya nord (on molts, quasi tots, parlem un molt bon francès quan és NECESSARI) no va ser sollicitada

No sem en democràcia i les eines informatives no HAN DE permetre la diversitat d'opinió sense haver de 'demanar' el que hauria de ser automàtic?

* NO era un debat, era propaganda en sentit únic, o quasi, i doncs era del tot legítim demanar o millor dit exigir (perquè no s'ho hauria de demanar, hauria de ser automàtic, el que s'ha exigit.
Per cert el puc reescoltar tant com vull (el tinc a l'ordi) i vostès?

* Aquest escrit ho firmo (Teo) un periodista nord-català; independent (de partits), DIARI, voluntari i 'freelance' des de fa 17 anys enrere

Teo: em sorprèn molt que hagis decidit d'atacar aquest article sense entendre'n el fons, i de fet, em sap greu, segueixes legitimant-lo. Mai de la vida he declarat que aquesta emissió (que sí que he vist sencera), era un model d'objectivitat i que tot el que hi diuen era acceptable, però sí que he dit :

  • que no ens ha de sorprendre coneixent de molt prop les derives del jacobinisme,
  • i sobre tot que no estava d'acord amb el to revengista i la manera precipitada i epidèrmica d'actuar.

No he insultat ningú; fins i tot quan escric «L'emissió [...] titula «Risque catalan et contagion indépendantiste»; no en calia més perquè denunciessin [...]»: t'ha escapat l'aspecte retòric, que, com les següents frases, expressa el meu desacord amb els mètodes emprats.

Perquè m'entengueu millor, el que sí que m'ha xocat, és el contrast entre la determinació, la iŀlusió i la paciència de la gent fins aquesta votació del 27 de setembre, i la precipitació, la importància donada a aquesta emissió, i la resposta enrabiada que va ser-hi donada, com si fóssim massa febles per demanar dret de rèplica d'una altra manera.

No accepto que em descriguis com «massa gentil i amable», entre altres qualificatius (m'agrada pensar que «irrecuperable» no m'estava dirigit), ni que deixis creure que només gent com tu siguin capaços de defensar Catalunya Nord. No veig quin espai quedaria per la diversitat d'opinió. De fet, vaig escriure aquest article després de realitzar que institucions que en teoria em representen com a català del nord difonien un missatge tan allunyat de la meua manera d'entendre la situació — és possible que no sigui l'únic.

M'és molt desagradable veure que tornem, després de tants anys, repetir uns errors constatats per la Júlia Taurinyà dins el seu llibre Les organitzacions de reivindicació catalana a Catalunya Nord 1960-1981. Seríem fatalment condemnats a fragmentar-nos i a desconsiderar visions diferents, tot i que, en el fons, defensem projectes molt semblants?

Daniela: no sóc «un provocador que ha escit (sic) això precisament per fer-[vos] reaccionar». Sóc un antic alumne teu, que simplement té una opinió diferent i no adhereix a la reacció que va haver-hi contra aquesta emissió. No penso que hi hagi d'una banda «la fermesa, l'exemple, la contundència», i de l'altra «els colonitzats»; em sembla que Catalunya Nord mereix millor que aquest raonament binari...