Avui, dimarts 11 de febrer, fa tretze mesos que Aaron Swartz es va donar la mort. En el seu honor, arreu de la Xarxa, té lloc «The Day We Fight Back», el dia que contraataquem, que pretèn denunciar en particular la vigilància generalitzada, d'aquí el «bàner» que hauríeu de veure en aquesta pàgina.
La meua contribució, tret d'aquest article de bloc i del bàner efímer que hi hauria d'aparèixer, va ser de presentar-lo dissabte passat durant la reunió bimensual del grup d'usuaris de programari lliure de Perpinyà.
Nascut el 1986 a Xicago, mort a 26 anys a Brooklyn, Swartz va entrar a títol pòstum el juny 2013 a l'Internet Hall of Fame. Militant i hacktivista d'Internet, participa de molt jove a projectes crucials per un Internet i un Web oberts. Cap al 2000, col·labora amb el W3C sobre estàndards com RSS, i més tard amb Lawrence Lessig sobre les llicències Creative Commons, que permeten difondre obres de manera oberta. Gravita també al voltant de l'Internet Archive i de l'Open Library.
Després d'un breu pas a la universitat de Stanford, funda la seva empresa d'informàtica, que més tard fusiona amb Reddit, de la qual marxa quan és comprada per Condé Nast. Crea amb Simon Carstensen Jottit, una plataforma que permet crear fàcilment el seu propi lloc web. Llavors, es dedica més especialment a l'acció política. És conegut per ser un dels arquitectes de la victòria contra SOPA i PIPA, dues lleis que pretenien controlar l'accés al contingut sobre Internet per raons fosques de drets d'autor, que haurien fet explotar el sistema de DNS i la universalitat d'Internet.
A vegades Aaron Swartz va militar de manera molt activa per l'alliberació de dades, com quan posa a disposició del públic registres de judicis estatunidencs (base de dades PACER), cosa que no va agradar gens al FBI, que no podia fer res perquè es tractava de dades públiques. Va passar altrament quan va decidir baixar en massa articles científics del catàleg JSTOR, accessible des del càmpus del MIT, però pagat per la universitat. Què pensava fer-ne, d'aquest conjunt de publicacions? No ho sabrem mai amb certesa, ja que no ho va explicar en vida seua, però es possible que fos amb l'objectiu d'analitzar-lo mitjançant tècniques de mineria de dades. Si bé el mètode pot ser qüestionat, la resposta de la justícia era exagerada: basant-se sobre el CFAA (Computer Fraud and Abuse Act), d'interpretació massa extensa, l'amenaçava amb trenta cinc anys de reclusió. Els seus advocats treballaven per reduir fortament la pena, però els procuradors insistien perquè Swartz anés a la presó en qualsevol cas. El paper del MIT en aquest assumpte no queda ben clar, i sembla que la neutralitat que invoca no era l'actitud que convenia a una institució com aquesta. Queda ben lluny el temps dels primers «hackers», relatat amb brio per Steven Levy al seu llibre Hackers: Heroes of the Computer Revolution...
Més d'un dels oradors que van intervenir al seu memorial a l'Internet Archive a Califòrnia han fet palès que Aaron s'ha mort, però que els seus ideals romanen; cal que hi hagi altres Aaron. I n'hi haurà. Ja n'hi ha. I guanyarem. La tecnologia no és neutra —contràriament al que pretèn per exemple una administració d'importància cada vegada menor com l'Hadopi. L'existència d'Internet implica canvis profunds dins l'estructuració de les nostres societats. N'hem de guardar el control i assegurar-ne un funcionament democràtic.
