Una nova estrella lluu al firmament del món de l'excursionisme als Països Catalans: l'Alguer, joia sarda que per sempre ha de restar dins un racó del nostre cor, miraculada de la història, ha aconseguit enguany l'impossible, organitzant el 35è aplec excursionista. Regracio tots els que han dut a terme aquest projecte, i espero que aquest esdeveniment sigui el punt de partida de relacions cada cop més fortes amb la Barceloneta.
A l'Alguer, hi cal anar, hi cal tornar. L'havia visitada ja amb un company el 2007, i és sempre amb la mateixa alegria que em passejo per la ciutat, per damunt de les muralles que dominen el mar i ofereixen una vista sense obstacles del cap de la Caça, tot sentint-hi de cops el català d'ultramar.
També era molt plaent, evidentment, pedalar per la màquia de la punta del Lliri, nedar a dins de cales inoblidables, recórrer la costa sarda a peu, i contemplar la posta de sol, quan l'astre major va perdent-se al mar.
