Segons el Mapa geològic de Catalunya, es tracta de gresos carbonatats i calcàries amb grans numulits i assilines, del Lutecià inferior (Eocè inferior-mitjà). Per l'anècdota, sembla que les piràmides de l'Egipte varen ser construïdes amb aquest tipus de roca.
El Lutecià comença fa 48 milions d'anys i s'acaba fa 40 milions d'anys. Els numulits i les assilines són foraminífers, o sigui protozous (unicel·lulars) que segreguen una closca mineralitzada constituïda de diverses llotges separades per cloendes.
Com ho podeu veure, són d'una bona talla (uns centímetres). Tanmateix, són unicel·lulars. No són els únics unicel·lulars que assoleixen dimensions tan considerables. També és el cas de Caulerpa taxifolia, tot i que no es noti a ull nu, o de Valonia ventricosa.
Com és que aquest tipus d'organismes puguin ser viables amb una sola cèl·lula? Doncs sembla que el seu punt comú és que [posseeixen nombrosos nuclis][for], que els hi permetria mantenir els processos necessaris a la vida de manera «eficient». Ara, és remarcable el nivell de complexitat que poden assolir sense tenir menester d'assemblar cèl·lules especialitzades.
[for]: http://www.cosmovisions.com/foraminiferes.htm {lang=fr}
